Inventari, no exhaustiu, d’un vespre:

Una cinquantena llarga de cantaires.

Un teatre.

Uns centenars de branques d’espígol.

Un director.

Quatre músics.

Dos camerinos.

425 espectadors

Un tècnic de so

17 cançons

Milers de batecs

I el so. I la vibració. I la música que arriba als cors. I els peus que porten el ritme. I les mans que piquen. I els ulls que s’il·luminen. I la sala fosca que viu…

… i es trenca el mur i espectadors i cantants acabem junts.

OH Happy Day! Feliç dia! Ho hem aconseguit? Sortirà la gent contenta? Haurà oblidat per una estona tristeses i misèries?

Cant. Clam. Pregària. Joia. Festa. Crit. Dolor i opressió. Coratge i lluita. Vida i esperança.

I tot… en un nom: GOSPEL.

I més.

Gospel SENTITS: El de Badalona, el de casa… a casa. Amb el seu nou repertori: ESSENCIA DE GOSPEL.

… Tot va començar quan en Julià, el nostre director, ens confirma que cantem al Zorrilla dins el cicle Badalona a Escena. Podrem presentar el nostre darrer treball i molts cantaires gaudiran, per primera vegada, del privilegi d’actuar amb les condicions dels professionals. (il·luminació, so, músics, etc.)

Apa, a assajar. A repassar lletres impossibles que en lloc d’inglish sonen en guachi-guachi. A recordar que si són dos o tres les repeticions. Que si hi ha contratemps o si és un fa o un sol. Que si hi ha pausa o si aquí cantem sols les dones o no, que ara anem fent veus per cordes! Que no, que repetim i després apugem el to! Ui! Que no és fàcil això de cantar i que soni bé… que tot el cor ha de respirar a l’uníson, afinar, i el més important… viure la cançó amb un mateix sentiment… donar-li cos, fer-la vida.

(Això altra. Fer vida allò que no s’entén! Aquest inglish pitinglish no és de l’època de molts dels cantaires, que llavors es feia francès i gràcies! I vinga, som-hi, que no ha estat res. I mai laif is in your jens!)

I emboliquem que fa fort! Arriben els músics! Que si un-dos-tres-quatre. Que si ara toca el baix, que la bateria no entra, que si faig filigranes amb la guitarra… que m’empesco un no sé què amb el piano… i els cantaires “out” sense saber si fan el do o fan el fa.

I els nervis. I el director que es puja per les parets i ens vol “canear” a tots. I el cor que bull, respira, s’inquieta, discuteix, aprèn, calla, canta… i camina.

I el treball de cadascú. En aprendre les lletres. En repassar la cançó. En assajar els músics. En trobar-se i trobar-se i donar canya el director.

I el gran dia! I probes de so. I pensar com s’entra i com se surt. I hi ha qui se les pesca totes i pensa un programa. I hi ha qui pensa en l’espígol, el detall, l’essència. I hi ha qui prepara un escrit. I hi ha qui ensenya a maquillar-se. I hi ha (no ho dieu a ningú) qui porta l’ampolla d’orujo. I hi ha qui sortirà a l’escenari sense haver pogut ni sopar.

I el cansament s’oblida així que ens posem el vestit blanc. I arriben els nervis…

I ja. Ja que ja sortim els cantaires pel mig del teatre. Ja que ja ens atansem a l’escenari. Ja que ja som dalt. Ja que ja comencem a cantar.

I els nervis s’asserenen. La primera ja està cantada. Buf! I seguim. I els cantaires ens posem dins les cançons, i tot passa ràpidament… i es viu el gospel. I es viu el concert. I tothom ho dóna tot.

Apoteosi. Pels cantaires… que ho hem aconseguit! Semblava que mai podríem recordar-nos de no fer el “dibuix” o de dir gad i no gog… o afinar aquella nota mil vegades repassada i mil vegades perduda!

(On van a parar les notes no cantades? Les notes oblidades? Les notes perdudes?)

Apoteosi. Pels músics. Que l’encerten i si no ni es nota! I que acompanyen, matisen, remarquen, donen cos…

Apoteosi. Pel Julià, el director. Que riu, dirigeix cor, arritma músics, presenta cançons i aixeca públic. I entremig encara té temps de saltar o de redreçar els qui anem descompassats.

I el teatre que acull l’essència.

I els batecs que s’enllacen i l’energia que flueix.

Anàvem de blanc. Érem dalt l’escenari. Baix hi havia gent de tots colors. Però en acabar… en acabar tots érem una cançó i un color…

Posem que érem el color de l’espígol. El color de l’essència.

Bon concert! Gràcies A tots i totes qui l’heu fet possible.

No hem cantat. Com ja dèiem al programa… hem viscut el gospel!