En quin moment hom és capaç de no respondre a la violència amb la violència? En quin punt i amb quina força una persona pot fer un pas al costat en una escalada d’odi? D’on poden sortir les forces per dir: “Prou!”? Per no continuar amb la ràbia com a base de construcció del demà?
Totes aquestes reflexions t’apareixen en algun moment mentre estàs assegut mirant Incendis al Círcol. Una tragèdia al voltant de la venjança, de l’odi, de l’amor… Un crit a la formació i a l’educació com a eina de canvi. Un text esplèndid de Wajdi Mouawad interpretat d’una manera molt rica pels més joves de la Dramàtica de l’entitat.

La mort de la Nawal porta les seves filles a intentar reconstruir el seu passat i a entendre perquè un dia va decidir deixar de parlar. Un personatge, la Nawal (interpretada de forma sensacional per la Nora Daraaui) basat en una figura real de la guerra del Liban.

L’Eduard Martínez captiva amb la seva força a escena i les dues germanes (Mònica Font i Georgina Balart) aconsegueixen despertar el neguit i el dubte en el públic. La Laura Jara és capaç de presentar-nos diferents figures i creure’ns-les totes i la Júlia Florences, l’encarregada d’obrir l’obra, ens serveix el fil conductor per lligar tota la tragèdia. 

Per sobre de tots els noms, el concepte de conjunt, de grup, que ens permet viure una tragèdia contemporània. La mà de la directora, la Clara Moliné es llegeix en la posada en escena magistral i amb un concepte quasi perfecte d’obra global on totes les peces encaixen, on tota la companyia ha trobat el seu lloc i on cada personatge té els colors òptims i necessaris per a poder fer d’Incendis una obra impactant i intensa.

Queda una sessió, aquesta tarda.

El Círcol et dóna l’oportunitat de gaudir d’una tarda de cultura, de teatre, de reflexió. I tot de la mà de la Dramàtica Jove.