Entrada compartida per Orfeó Badaloní
Poc ens podíem imaginar que l’Emmanuel Niubó, a banda de músic, mestre de cant i director, tingués també soltesa i gràcia a l’hora de presentar concerts, doncs així ens ho va demostrar en el recital del passat diumenge cada vegada que s’apropava al faristol.
De la mateixa manera, també és segur que molts dels assistents no ens podíem arribar a imaginar la grandesa del concert que estàvem a punt de presenciar, doncs Veus Llatines, la quarta edició del Cicle Joves Músics a Badalona, va esdevenir un acte ple de sentiment, íntim, i captivador que va fer posar la pell de gallina a més d’un dels oients.
El concert va estar dividit en tres blocs, cadascun d’ells dedicat a un compositor. El primer va ser en homenatge al brasiler Heitor Villa-Lobos, en el que es van poder escoltar l’Aria i Dansa de la seva obra Bachianas Brasileiras nº2, dita així pel fet de que Villa-Lobos va voler fusionar el folklore brasiler amb l’estil de compondre de J.S.Bach, del qui el compositor n’era admirador.
El protagonisme del segon bloc va adjudicar-se’l en Manuel de Falla, del qui varem poder escoltar cinc peces de la seva obra Siete Canciones Populares Españolas, concretament El paño moruno, Jota, Nana i Polo, de les quals aquestes dues últimes son composicions pròpies de Falla, mentre que les dues primeres son tretes de cançoners populars de l’època.
L’últim bloc va ser pel compositor de ‘casa nostra’, Eduard Toldrà, del qui varem poder escoltar les cançons Vinyes verdes vora el mar, Maig, Menta i farigola, i Festeig, totes elles composicions musicals per a poemes d’autors catalans com Josep Maria Segarra i Josep Carner, entre d’altres.
La cantant Violeta Alarcón i el conjunt de vuit violoncel·listes que l’acompanyaven -entre ells el propi Emmanuel, que feia de presentador, director i violoncel·lista- van entregar-ho tot, posant-t’hi l’ànima i la passió al seu art durant els seixanta minuts que va durar el concert. Inclús la soprano, vibrant i emotiva a la vegada, va delectar-nos amb algun que altre ‘zapateao’ espontani que el públic va agrair.
En el moment del ‘bis’, els intèrprets van sorprendre’ns de nou amb una cançó fora de programa: Carceleras, de Ruperto Chapí, extret de la seva obra Las hijas del Zebedeo.
En definitiva, un concert que valdrà la pena tornar a repetir!
