Afortunadament, cada dia hi ha més gent jove que no ha conegut la necessitat de tenir passaport per visitar els països de la Unió Europa, nois i noies que mai han pagat res en pessetes. Però les coses no sempre van ser així, i no parlem precisament del nostre passat recent. Les fronteres, els aranzels, els controls de mercaderies han estat molt pressents entre nosaltres. Sense anar més lluny, als anys vint del segle passat, al barri vam tenir un “burot”. Sí, sí… de debò, estava paret per paret amb la tàpia del Cristall. Que què és un burot, us esteu preguntant? Si no vau venir al “quedem” podeu llegir el següent article aportat per Òmnium Cultural de Badalona.
ELS BUROTS
El burot era el funcionari, municipal o de l’estat que s’encarregava de cobrar els drets d’entrada de certes mercaderies de la ciutat o país i “l’oficina” o caseta on treballava el burot l’anomenaven també burots o fielato*, les oficines esmentades i el personal que hi treballava a més de cobrar, exercia la vigilància de totes les entrades de la ciutat a la fi d’evitar que ningú introduís mercaderies sense pagar el drets que havien de suportar.
La gent també els anomenava despectivament : Punxasàrries, . I per tal d’esquivar-lo, marxaven de Badalona ben d’hora, a les quatre del matí
El nom burot tal vegada tingui a veure amb el francès “bureau” oficina.
*Fielato era el nom popular que rebien les casetes de cobrament dels arbitris i taxes municipals sobre el tràfic de mercaderies, encara que el seu nom oficial era el d’estació sanitària, ja que a part de la seva funció recaptatòria servien per exercir un cert control sanitari sobre els aliments que obstaculitzen a les ciutats. El terme *fielato procedeix del fidel o balança que s’usava per al peatge.
A la riera Canyadó, al davant de la fàbrica el “cristall” , adossada a la paret, hi havia la barraca de fusta dels burots. Més tard, el “fielato* quedà instal·lat arran del límit del terme municipal de Badalona.
A la riera de Canyet, existia una barraca arran de la paret de l’hort de Can Barriga.
La barraca dels burots de la riera de Sant Jeroni de la Murtra, estava situada entre Can Cabanyes i Can Lloreda.
Quan van obrir el trànsit la carretera de Badalona a Mollet, s’instal·là un “fielato” tocant el carrer Fluvià.
A partir dels anys vint, el barri de la Salut (el Gurugù, com deia tothom) comença a urbanitzar-se, llavors, s’instalà una barraca de fusta al cim del turó que, marcava el limit del terme municipal de Badalona.
En el anys trenta, s’inaugurà la carretera de Badalona a Montcada, aleshores, emplazaren un “fielato”, al peu mateix de cami antic de Canyet.
A l’estació del tren i a l’estació de mercaderies., el burots tenien una barraca de fusta.
A la història dels burots, hi ha anècdotes divertides. En certa ocasió, s’incoà expedient a un burot, per haver acceptat un magnífic bròquil d’un pagés que anava amb el seu carro vers al Born. Després de remenar molt paperam i de “resultandos i considerandos”, el jutge instructor fallà una condemna de suspensió per vuit dies d’ocupació i sou. Quan l’expedient passà a la Comissió Permanent, per a la seva aprovació tots els regidors, tant d’un partit com del l’altre van considerar que aquella penalitat era extremadament excessiva. A les hores un regidor de l’oposició, compadit del pobre home carregat de fills, va proposar que se’l suspengués d’ocupació, no de sou.
I així quedà acordat.
El burot del Joc de Badalona.
Santiago Rusinyol va escriure d’obres d’entreteniment destinades al gran públic, Eren peces còmiques i intranscendents :
Els punxa-sàrries(1904), El bomber (1904), L’escudellòmetre (1905), La nit de l’amor (1905), La lletja (1905) o El bon policia (1905).
