Entrada compartida per Justícia i Pau
Article d’opinió de la Laura Ribera, membre de Justícia i Pau Barcelona.
Quan els trets físics et qüestionen
D’on ets? Parles molt bé el català! Ets de l’est, oi? Als quinze anys feia broma amb aquest tipus de preguntes prenent-m’ho de manera irònica. Uns anys més tard, però, m’adono que aquestes preguntes, lluny de ser innocents, transmeten una manera concreta d’entendre’ns com a societat. Lluny de la utopia i de les paraules de l’ex-president Pujol que “és català qui viu i treballa a Catalunya”, la quotidianitat ens revela que encara estem lluny de percebre aquells qui per trets físics, pràctiques religioses o manera de vestir difereixen del que el nostre imaginari ens dicta què és ser o no ser d’un determinat lloc, en aquest cas, català. Nascuda a la Catalunya central i sense cap vincle familiar, ni d’antecedents amb l’Europa de l’Est, diferents persones m’han preguntat el meu origen o m’han felicitat per utilitzar el català. I això per què? Per uns certs trets físics.
You must log in to post a comment.