Entrada compartida per Fundació Privada Ateneu Sant Roc
Fa 40 anys que la Glòria Parra i la seva neboda Josefa Lumbreras, la Francisca Vico, l’Antònia Llanès, l’Eusèbia Lausen i el Francesc Andreu moriren per asfíxia en la fàbrica Haissa on treballaven. El fet provocà una enorme commoció en tota la ciutat i especialment en els seus familiars més directes, amics, companys de treball i veïns del barri de Morera que presenciaren neguitosos i desesperats la tragèdia.
L’homenatge realitzat el maig de l’any passat va significar el tret de sortida de la campanya per recuperar l’escultura de Laila Soler Canillas, que va donar gratuïtament a la ciutat, i que restava abandonada en el taller de foneria. Aquesta campanya ha estat impulsada per les entitats cíviques Associació Cultural el Pedrís, Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo, Fundació Ateneu Sant Roc, AVV de La Morera, Orfeó Badaloní i Equip de Pastoral Obrera de Badalona.
Segons l’Emili Ferrando, el retard de la col·locació ha estat providencial per aconseguir una fotografia de l’Eusèbia. És un gran plaer saber que per fi, transcendint el dolor que de segur guarden en els seus cors, membres de les famílies que van veure faltar els seus, també tenen el consol i l’alegria de sentir que els familiars desapareguts són recordats i reconeguts per sempre per la ciutadania.
Però aquest acte no hauria de ser solament de record sinó també d’exigència per al present i futur. El nostre desig, la nostra utopia és que tothom pugui tenir treball i que aquest es realitzi sense explotació i en condicions de màxima seguretat i de dignitat humana per tal d’evitar accidents, sofriments inútils i fins i tot morts. Valorem la dignitat del treball i dels treballadors. Les persones sempre han d’estar per sobre d’interessos econòmics. El treball ha de ser per a la vida i no per a la mort. Treballem per viure, no vivim per treballar. Tenim encara molts reptes per aconseguir en la qüestió de la prevenció de riscos laborals.
Tenim l’esperança que aquesta plaça dels Treballadors de la Haissa i aquesta escultura siguin ocasió per celebracions joioses i reivindicatives com el Dia de la Dona Treballadora, el Primer de Maig, el Dia per la prevenció dels riscos laborals i passi a ser un pas obligat per als Itineraris del Moviment Obrer de la ciutat, de rutes per explicar la història obrera i industrial de la nostra ciutat. I sigui també ocasió per a què els joves es plantegin la realitat del treball, la seva pròpia vocació i la lluita per preservar els drets laborals tan costosament aconseguits.
Arriba el torn dels comptes, encara deficitaris, i l’agraïment a les entitats col·laboradores, al grup promotor en la tasca de difussió de la memòria i a la captació de fons. Els veïns i veïnes de Badalona tindrem l’honor de gaudir d’una escultura d’homenatge a les víctimes, recuperada amb les aportacions voluntàries dels ciutadans, en la plaça que porta el seu nom.
>Veure més a Badanotis: http://www.badanotis.com/noticia.php?n=10723
You must log in to post a comment.