Sortida de Barcelona: Pl. Catalunya/Portal del l’Àngel.

Hora de sortida: 7:30 h.

Longitud: 11,800 km aprox.

Durada: 3:30 h. aprox.

Hora prevista de retorn a Barcelona: 19:00 h-

Desnivells: 150 metres de pujada i 100 m de baixada.

Menjars a càrrec dels inscrits: Esmorzar en àrea de servei o similar i dinar de motxilla en el decurs de l’excursió.

Itinerari a peu: Quart (1), Llambilles (2), carretera GI-664 (3) i Cassà de la Selva (4).
Cassà de la Selva

Inscripcions

NOU SISTEMA D’INSCRIPCIONS (per internet i per telèfon, es pot triar el que més interessi). Podeu llegir-ne els detalls clicant aquí

Import de la inscripció: 20 euros (inclou: el desplaçament amb autocar, la documentació i l’assegurança).

Inscripcions per internet

Abans d’iniciar el procés de la inscripció es recomana llegir detalladament el procediment a seguir.
Per a facilitar el procés es pot consultar el tutorial corresponent clicant aquí.

A partir de les 9 hores del dilluns dia 27 d’agost entrarà en funcionament el formulari d’inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s’esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 30 d’agost.

LES INSCRIPCIONS PER INTERNET ESTAN TANCADES

Pre-reserva de plaça per telèfon

A partir del 27 d’agost de les 17 a les 21 hores, es pot fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l’ingrés (no transferència) de 20 euros al compte ES58 0081 0142 7100 0144 2547 Banc de Sabadell. A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.

Si el dia 30 d’agost no s’ha fet l’ingrés es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s’assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.

Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.

Les places estan limitades a dos autocars. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits.

MÉS INFO: Tel. 616 672 173 (dilluns feiners de 17 a 21 hores.

Descripció de l’excursió

Iniciarem l’itinerari a peu a la població de Quart, al peu de la seva església. Prendrem el carrer pujada de l’Església que més endavant passa a ser una pista pavimentada i per ella sortirem de la població; en una corba anirem en direcció sud. Més endavant deixarem a l’esquerra l’accés al mas Cartellà i després creuarem una pista. Més endavant deixarem una pista a l’esquerra i arribarem a una bifurcació en forma de T on anirem a l’esquerra. Seguint la pista deixarem a l’esquerra l’accés al santuari de la Mare de Déu de la Pietat.
Més endavant creuarem el riu Corb i seguirem per dins el bosc. En una bifurcació anirem a l’esquerra i passarem per davant de la torre de Lambilles. Arribarem al carrer Pujada d’en Bosc i baixarem per ell, al final del qual anirem a l’esquerra per seguir la carretera de les Llambilles i després l’avinguda del Gironès. En una corba deixarem l’av. i prendrem una pista a la dreta per dins el bosc i deixarem a l’esquerra l’accés el Puig d’en Felet. Arribarem a una carretera, deixarem a la dreta l’accés a can Fidel Nou i seguirem la carretera a l’esquerra. Més endavant deixarem la carretera, anirem a la dreta, creuarem el riu Bugantó i prendrem la pista de més a la dreta, sud, per dins el bosc. Més endavant la pista gira en direcció sud, deixarem pistes als dos costats. Arribarem a una bifurcació on anirem a l’esquerra entre camps de conreu i deixarem pistes als dos costats. Força més endavant arribarem a la carretera GI-664 i la seguirem uns metres a la dreta per prendre una pista en direcció sud que ja no deixarem fins arribar a Cassà de la Selva

MAPA

 

PERFIL DE DESNIVELLS

QUART

L’economia de la població s’ha fonamentat tradicionalment en una base agrícola i ramadera, d’una banda, i la indústria de la terrisseria de l’altra. Si bé el municipi és ocupat majoritàriament per boscos, les terres planes han estat utilitzades principalment per al conreu de cereals (ordi, blat, civda), predominantment de secà. El sector ramader se centra en la cria de bestiar porcí.
El poble de Quart (1 920 h el 2005) es troba al sector planer del terme, a 136 m d’altitud, enlairat en un turó gairebé envoltat per la riera de Quart i presidit per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic però força modificada al segle XVIII. Fou aprofitat en part el campanar, de planta quadrada, com revelen dos rengles de finestres geminades, ara tapiades. L’església havia estat possessió de la seu de Girona, però la població era ja al s XIV lloc reial.
Modernament la població s’eixamplà seguint l’eix de la carretera de Girona a Sant Feliu, a l’extrem sud-occidental del terme, i s’hi formaren noves urbanitzacions residencials com ara l’anomenada Quart Nou i l’Eixample de Quart, que formen part del nucli urbà. L’any 2011 s’inaugurà el Museu de la Terrissa de Quart, ubicat a l’antiga bòbila de Can Ginesta, que posa en valor, promou i dignifica la tradició de Quart com a indret històric productor de terrissa negra.

CASSÀ DE LA SELVA

La seva economia mostra un elevat grau d’equilibri entre l’agricultura, la ramaderia i la indústria. Aquesta darrera és, tanmateix, l’activitat econòmica predominant. La zona muntanyosa del terme és ocupada en gran part per boscos de suredes, pinedes, alzinars, eucaliptus i una petita extensió d’arbres de ribera. En l’agricultura predomina el secà, i es conreen sobretot cereals, farratge i arbres fruiters, mentre que al regadiu hom aprofita les aigües subàlvies per a conrear cereals i hortalisses. La ramaderia es basa en la cria de bestiar porcí, boví, aviram i oví.
L’església parroquial de Sant Martí és documentada el 1019 en la dotació de la canònica gironina. El 1159 Arnau de Llers féu l’evacuació de l’església a favor de la seu de Girona. El 1172 Guillem de Monells, bisbe de Girona, en va fer donació a la canònica gironina. El 1246 hi posseïa béns el monestir de Sant Salvador de Breda. L’església actual, on es venera la Mare de Déu de les Sogues, és gòtica (s XVI), d’una sola nau amb capelles laterals, creuer i amb elements renaixentistes a la façana.
El lloc és esmentat el 914 ( Villa Caciano ), mentre que el castell de Cassà ( castrum de Catiano ) no és documentat fins el 1116. La vila era el 1159 de la senyoria de la família Cervià. El 1352 devia pertànyer al rei perquè aquest any Pere III va vendre a la ciutat de Girona la jurisdicció del castell de Cassà per a redimir amb el seu import, de l’infant Berenguer, comte d’Empúries, el domini directe del castell d’Albons. El cens de vers el 1380 assenyala que els 99 focs de la vila de Cassà pertanyien a Gastó de Montcada, que també posseïa el castell. Aquest personatge tingué nombrosos enfrontaments amb els pagesos de l’indret perquè pretenia que li paguessin més del que era de costum. El 1386 Cassà esdevingué carrer de Girona. Els fets de Cassà tenen l’origen en aquestes lluites i desavinences entre els defensors de la senyoria i els de la vila de Cassà, la jurisdicció de la qual pertanyia a la ciutat de Girona. Els jurats de Girona reunits el 28 de juny de 1391 examinaren la qüestió i conclogueren que el que pretenia Montcada era apoderar-se de la jurisdicció de la vila. El jurisconsult Berenguer Espigoler proposà que el requerit Montcada sortís de Cassà i que si no ho volia fer a les bones, la ciutat de Girona hi enviés gent armada per a foragitar-lo. Per documentació posterior als fets, se sap que l’11 de juliol, per ordre del consell, els jurats de Girona marxaren, amb gent armada, sobre Cassà; els jurats van demanar al sobirà que, en atenció al donatiu fet per la guerra de Cerdenya, perdonés els veïns de Girona per haver cremat el castell de Cassà i pels altres crims que hi havien comès. El castell, del qual no resten vestigis, era situat al lloc conegut actualment com a can Català del Castell. El 1462, durant la guerra contra Joan II, Cassà va patir tota mena de vexacions a mans de Galceran de Cruïlles, que havia rebut del rei la jurisdicció completa de la vila.

ESPAI NATURAL PROTEGIT DE LA SERRA DE LES GAVARRES

Al nord de la serralada Litoral Catalana, ocupa un extens territori a cavall de les comarques del Baix Empordà i el Gironès. És una formació geològica ben diferenciada, que s’alça enmig de planes i fossars pertanyents al nord, a l’Empordà; al sud, a la vall d’Aro i al sud-oest, a la plana de la Selva. A l’est, els contraforts del massís gairebé arriben al mar.
El massís el conformen roques molt metamorfosades: pissarres, esquistos i granits. Sobre uns terrenys antics i molt erosionats, l’aspecte de les muntanyes de les Gavarres és suau i ondulant, sense desnivells contrastats. L’alçada màxima sobre el nivell del mar és al pic de la Gavarra, que arriba tan sols als 537 metres.
Pel que fa al paisatge, és pràcticament ocupat per massa forestal en tot el conjunt, esquitxat ara i adés per alguna masia o algun veïnat aïllat. El bosc característic, típicament mediterrani, és l’alzinar, amb gran importància també de l’alzina surera, tot i que els incendis, l’explotació de la fusta i el despoblament humà i l’abandó consegüent de les activitats agrícoles han fet que les pinedes avancin en extensió, com a bona part del territori català.
Les Gavarres disposen, així mateix, d’un llegat megalític important. Hi destaquen el dolmen de la cova d’en Daina i el menhir de la Murtra. També hi ha vestigis medievals, preromànics i romànics, com per exemple el castell de la Bisbal i el poble de Millars, indret amagat i curiós i del tot recomanable per tenir una visió de segles enrere amb tot el confort i la tecnologia de l’actual.

NOTES IMPORTANTS

– Solament poden assistir a l’activitat les persones que s’hagin inscrit seguint la normativa vigent.
– S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
– La direcció de la caminada declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix.
– La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l’excursió.
– Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d’assistents.
– La sortida dels autocars s’efectuarà amb el màxim respecte a l’horari establert.