La nostra entitat junt a l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès organitzem un cop més aquest NATURTRESC tan atraient, serà el proper diumenge 7 de juny.
Menjars, a càrrec del participant:
Esmorzar en àrea de servei o similar i dinar en ruta.
Longitud: 10,100 km aprox.
Duració: 2:30 h aprox.
Desnivells: inapreciables
INSCRIPCIONS
Import de la inscripció: 20 euros Inclou: autocar, documentació i assegurança d’accident.
– Solament seran vàlides les inscripcions, realitzades per internet o pre-inscrites i confirmades, efectuades segons els procediments establerts i en cap cas són transferibles.
– Les places són limitades a dos autocars. Solament es tornaran els imports de les anul·lacions que s’hagin pogut cobrir amb altres inscripcions.
– El fet de no presentar-se en el lloc i a l’hora de sortida establerts implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
Inscripcions per internet
Abans d’iniciar el procés de la inscripció es recomana llegir detalladament el procediment a seguir.
Per a facilitar el procés es pot consultar el tutorial corresponent clicant aquí.
A partir de les 0 hores del dilluns dia 01 de juny entrarà en funcionament i el formulari d’inscripcions estarà disponible les 24 hores del dia fins que s’esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 21 hores del divendres dia 05 de juny.
Les places destinades a aquest sistema d’inscripcions estan reservades a les persones que tenen accés a internet.
PER A ACCEDIR AL FORMULARI D’INSCRIPCIONS CLICAR AQUÍ.
Pre-reserva de plaça per telèfon
Las places destinades a aquest sistema de pre-inscripció estan reservades per a les persones que no tenen accés a internet. Es pot efectuar la pre-reserva a partir del 01 de juny de les 17 a les 21 hores al telèfon: 616 672 173. Per a més informació sobre aquest sistema cliqueu aquí
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l’ingrés (no transferència) corresponent al c/c ES58 0081 0142 7100 0144 2547 Banc de Sabadell.
A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.
Si en la data indicada no s’ha fet l’ingrés, es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s’assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
DESCRIPCIÓ DE L’EXCURSIÓ
Iniciarem l’excursió a la rotonda del Racó de l’Art situada a l’extrem del port de Torredembarra, seguirem en paral·lel al port per un tram del camí de Ronda, aviat arribarem al far de Punta Galera i seguirem en la mateixa direcció en paral·lel a la costa. Aviat arribarem a la platja dels Capellans i Canyadell i seguirem prop de la costa al peu d’una urbanització. Després de girar a la dreta al Fortí, el camí ens durà a la platja d’Altafulla. Seguirem amb les cases baixes a la dreta i el mar a l’esquerra (barri Marítim) i després seguirem pel límit de la platja fins al castell de Tamarit, que quedarà a la nostra esquerra. Retornarem a primera línia de mar tot seguint les entrades i sortides de la costa fins a la platja de la Móra, al final de la qual pujarem a la torre de la Móra, impressionant panoràmica. Farem un llarg tram per zona boscosa (bosc de la Marquesa) propera al mar fins arribar a la punta de la Creueta, des de la qual baixarem a la platja Llarga i la seguirem fins arribar fins a una zona de “merenderos” on ens esperaran els autocars.
MAPA DE L’ITINERARI
 |
DISTANCIÒMETRE
 |
TORREDEMBARRA
Municipi del Tarragonès amb un esplèndid port de mar, pesquer i esportiu, L’activitat principal és l’economia de serveis i el turisme. Pel que fa a l’agricultura, hom destaca com a principals conreus les oliveres, hortalisses i vinyes. La indústria hi és important
L’església parroquial de Sant Pere fou construïda en el 1454, i en diverses ocasions ha estat restaurada. Ve perdre gairebé tota la seva riquesa ornamental a l’estiu del 1936; la peça mestra de la parròquia és l’orgue barroc, construït l’any 1705.
Torredembarra ha tingut dos castells, de les muralles que antigament tancaven Torredembarra encara es conserven la torre de la vila, amb finestral gòtic, i els portals de la Bassa i de Padrines. Tant els portals com la torre foren restaurats l’any 1980.
ALTAFULLA
Municipi de Tarragonès, en el qual el conreu de secà representa prop de les dues terceres parts de la superfície conreada del terme, els cultius més estesos són els cerealícoles, especialment l’ordi, seguit de conreus tradicionals com les oliveres i la vinya. Els avellaners i les plantes hortícoles, especialment els primers, són els més representatius del regadiu. Pel que fa a la ramaderia, destaca especialment l’avicultura, tot i que cal esmentar també la cria de bestiar oví i porcí.
Al segle XVIII sorgí el barri Marítim, que s’estén al llarg de la costa durant uns 1,5 km.
L’església parroquial de Sant Martí es bastí entre el 1701-05. És d’estil neoclàssic, planta en creu llatina, amb tres naus, i creuer no sobresortit coronat per una cúpula octagonal. La façana, de mèrit artístic reduït, conté, a part la porta, una fornícula amb l’estàtua de Sant Martí de Tours i una rosa; el conjunt és coronat per una espadanya, en l’actualitat buida, la qual, abans de la guerra civil de 1936-39, allotjava una campaneta fosa a Altafulla l’any 1722. A la dreta de la façana s’alça el campanar, inacabat, de planta i tres cossos; la planta i el primer cos són quadrats, el segon i el tercer octavats.
CASTELL DE TAMARIT
La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra. La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes.
L’església del castell, que esdevingué parroquial (Santa Maria), és d’origen romànic. El castell fou conquerit i aprisiat per Bernat Sendred de Gurb, que el 1049 el vengué a Ramon Berenguer I; aquest l’infeudà a Sunyer (1050-53), amb l’obligació de residir-hi, i el 1055 el cedí a Bernat Amat de Claramunt, juntament amb el títol vescomtal de Tarragona, amb vista a la conquesta i el repoblament de la ciutat de Tarragona (comtat de Tarragona), que no es portà a terme fins quasi un segle més tard. Això donà un relleu especial al castell de Tamarit, que fou a l’època el punt més avançat de la conquesta.
