Una comèdia d’intriga, àgil, frívola, de tempo endiablat. Aquest és l’esperit que reflecteix la brillant partitura de Rossini.
Aquesta producció d’Il turco in Italia (Milà, 1814) en representa l’estrena al Liceu. Dins la moda de les turqueries de la seva època, l’acció se situa a Nàpols, on el poeta Prosdocimo busca un tema literari (per això ha estat considerada «pirandelliana»), i narra els amors del príncep turc Selim i la seva concubina preferida, la gitana Zaida, i la frivolitat i passió per plaure que mostra la coqueta Fiorilla, casada amb Don Geronio i amb un devot chevalier servant, Narciso. El turc s’encapritxa de Fiorilla, però finalment, i amb molts equívocs afavorits pels transvestiments dels personatges, tot acaba bé: els enamorats es
reconcilien i Fiorilla decideix intentar ser seriosa.
