Elements per un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes: Conclusions del cicle de trobades de S’Agaró

Avui s’ha presentat a Madrid el document resum de les conclusions d’un cicle de debats sobre la reforma del finançament autonòmic. Fedea i la Fundació Internacional Olof Palme (FIOP) han estat les entitats impulsores d’aquest treball, que ha comptat en la seva presentació amb la col·laboració de la Cámara de Comercio de España.

El cicle de trobades de S’Agaró pren el seu nom de la localitat gironina en la que aquest cicle es va iniciar fa gairebé un any. Les conclusions de la primera reunió es varen presentar i debatre al Cercle d’Economia de Barcelona, a Fedea, a  l’Observatorio Económico de Andalucía, a l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) y a l’Instituto de Estudos e Desenvolvemento de Galicia (IDEGA).

En el document presentat avui s’avancen algunes idees sobre les grans línies que han de guiar la reforma del sistema de finançament autonòmic i s’inclouen referències al material relacionat amb el cicle, incloent una sèrie de documents de treball i els vídeos dels debats.

En les diferents jornades celebrades han participat activament un centenar d’especialistes: experts en hisenda autonòmica, altres economistes i acadèmics, representants de diferents administracions i partits polítics, empresaris i altres professionals. Donada l’amplitud de la mostra, els punts d’acord general que es recullen en el document de conclusions que avui es publica podrien constituir el nucli d’un primer consens sobre el tema dins de la comunitat d’especialistes entesa en sentit ampli.

Les conclusions del cicle de S’Agaró no pretenen oferir un disseny complet i detallat del nou sistema de finançament autonòmic, però sí fixen orientacions clares sobre les qüestions fonamentals que han d’abordar-se en la reforma. Les idees més importants es resumeixen en el decàleg que s’adjunta.
Finalment, en el document de conclusions s’identifiquen també algunes qüestions que, en opinió dels autors, només es poden resoldre mitjançant una negociació política.

Decàleg de S’Agaró per la reforma del sistema de finançament autonòmic

  1. Transparència. Necessitem un sistema de finançament senzill i transparent, que es pugui explicar al ciutadà mig.
  2. Criteris clars de repartiment. Els criteris de distribució de recursos i d’anivellació entre comunitat han d’estar molt clars i aplicar-se sense excepcions ni correccions per assegurar un repartiment del finançament per habitant (ajustat per costos relatius) molt més igualitari que l’actual i la desaparició dels sorprenents canvis en l’ordenació de les comunitats autònomes en termes d’aquesta variable que ara genera el sistema.
  3. Responsabilitat fiscal. S’ha de donar a les comunitats autònomes una major autonomia per controlar els seus ingressos però també exigir-los una major responsabilitat sobre les seves despeses. Si necessiten més recursos han de poder obtenir-los, però pagant el cost polític de demanar-los als seus ciutadans.
  4. Equilibri vertical. És necessari introduir en el sistema algun mecanisme que ajudi a mantenir un cert equilibri en el repartiment de recursos entre el Govern Central i les autonomies.
  5. Millorar el mesurament de les necessitats. S’ha de seguir treballant per intentar mesurar millor l’impacte de diversos factors sobre els costos relatius de provisió dels serveis que presten les autonomies, el que permetrà ajustar millor el repartiment de recursos a les necessitats de les diferents comunitats.
  6. Gradualitat. Els ajustos que poden ser necessaris en el repartiment de recursos entre autonomies hauran d’abordar-se d’una forma gradual, establint una transició suau que respecti la restricció política d’acceptabilitat general però sense congelar indefinidament el statu quo.
  7. Particularitats. Els tractaments particulars poden ser admissibles si no impliquen privilegis econòmics. En el cas del País Basc i Navarra, no es qüestiona el sistema foral, però és necessari revisar el càlcul del contingent i l’aportació que paguen aquests territoris per adequar-los a les directrius que estableixen la normativa vigent i per anar apropant gradualment els resultats dels sistemes foral i comú.
  8. Gestió tributària compartida. En matèria de gestió tributària, convindria avançar cap a una administració integrada i compartida entre el Govern Central i les comunitats autònomes.
  9. Fons d’Estabilització. Seria convenient establir algun tipus de fons d’estabilització pressupostari que ajudi a les comunitats autònomes a allisar la despesa al llarg del cicle, estalviant en anys de prosperitat per facilitar el bon funcionament dels serveis essencials en períodes de crisi.
  10. Desaparició del FLA. S’hauria d’anar desmuntant gradualment el Fons de Liquiditat Autonòmica.

Document

Balletbò, A.; y de la Fuente, A. (2016). “Elementos para un nuevo sistema de financiación de las comunidades autónomas: Conclusiones del ciclo de encuentros de S’Agaró.” FEDEA Policy Papers no. 2016-24, Madrid.

Elementos para un nuevo sistema de financiación de las comunidades autónomas: Conclusiones del ciclo de encuentros de S’Agaró

Hoy se ha presentado en Madrid el documento resumen de las conclusiones de un ciclo de debates sobre la reforma de la financiación autonómica. Fedea y la Fundación Internacional Olof Palme (FIOP) han sido las entidades impulsoras de dicho trabajo, que ha contado en su presentación con la colaboración de la Cámara de Comercio de España.

El ciclo de encuentros de S’Agaró toma su nombre de la localidad gerundense en la que éste se inició hace casi un año. Las conclusiones de la primera reunión se presentaron y debatieron en el Círculo de Economía de Barcelona, en Fedea, en el Observatorio Económico de Andalucía, en el Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) y en el Instituto de Estudos e Desenvolvemento de Galicia (IDEGA).

En el documento presentado hoy se avanzan algunas ideas sobre las grandes líneas que han de guiar la reforma del sistema de financiación autonómica y se incluyen referencias al material relacionado con el ciclo, incluyendo una serie de documentos de trabajo y los vídeos de los debates.

En las distintas jornadas celebradas han participado activamente un centenar de especialistas: expertos en hacienda autonómica, otros economistas y académicos, representantes de distintas administraciones y partidos políticos, empresarios y otros profesionales. Dada la amplitud de la muestra, los puntos de acuerdo general que se recogen en el documento de conclusiones que hoy se publica podrían constituir el núcleo de un primer consenso sobre el tema dentro de la comunidad de especialistas entendida en sentido amplio.

Las conclusiones del ciclo de S’Agaró no pretenden ofrecer un diseño completo y detallado del nuevo sistema de financiación autonómica, pero sí fijan orientaciones claras sobre las cuestiones fundamentales que han de abordarse en la reforma. Las ideas más importantes se resumen en el decálogo que se adjunta.
Finalmente, en el documento de conclusiones se identifican también algunas cuestiones que, en opinión de los autores, sólo pueden resolverse mediante una negociación política.

Decálogo de S’Agaró para la reforma del sistema de financiación autonómica

  1. Transparencia. Necesitamos un sistema de financiación sencillo y transparente, que se pueda explicar al ciudadano medio.
  2. Criterios claros de reparto. Los criterios de distribución de recursos y de nivelación entre comunidades deben estar muy claros y aplicarse sin excepciones ni correcciones para asegurar un reparto de la financiación por habitante (ajustado por costes relativos) mucho más igualitario que el actual y la desaparición de los sorprendentes cambios en la ordenación de las comunidades autónomas en términos de esta variable que ahora genera el sistema.
  3. Responsabilidad fiscal. Hay que darles a las comunidades autónomas una mayor autonomía para controlar sus ingresos pero también exigirles una mayor responsabilidad sobre sus gastos. Si necesitan más recursos deben poder obtenerlos, pero pagando el coste político de pedírselos a sus ciudadanos.
  4. Equilibrio vertical. Es necesario introducir en el sistema algún mecanismo que ayude a mantener un cierto equilibrio en el reparto de recursos entre el Gobierno Central y las autonomías.
  5. Mejorar la medición de las necesidades. Hay que seguir trabajando para intentar medir mejor el impacto de diversos factores sobre los costes relativos de provisión de los servicios que prestan las autonomías, lo que permitirá ajustar mejor el reparto de recursos a las necesidades de las distintas comunidades.
  6. Gradualidad. Los ajustes que puedan ser necesarios en el reparto de recursos entre autonomías deberán abordarse de una forma gradual, estableciendo una transición suave que respete la restricción política de aceptabilidad general pero sin congelar indefinidamente el statu quo.
  7. Particularidades. Los tratamientos particulares pueden ser admisibles si no implican privilegios económicos. En el caso del País Vasco y Navarra, no se cuestiona el sistema foral, pero es necesario revisar el cálculo del cupo y la aportación que pagan estos territorios para adecuarlos a las directrices que establece la normativa vigente y para ir acercando gradualmente los resultados de los sistemas foral y común.
  8. Gestión tributaria compartida. En materia de gestión tributaria, convendría avanzar hacia una administración integrada y compartida entre el Gobierno Central y las comunidades autónomas.
  9. Fondo de Estabilización. Sería conveniente establecer algún tipo de fondo de estabilización presupuestaria que ayude a las comunidades autónomas a alisar el gasto a lo largo del ciclo, ahorrando en años de prosperidad para facilitar el buen funcionamiento de los servicios esenciales en períodos de crisis.
  10. Desaparición del FLA. Habría que ir desmontando gradualmente el Fondo del Liquidez Autonómica.

Documento

Balletbó, A. y A. de la Fuente (2016). “Elementos para un nuevo sistema de financiación de las comunidades autónomas: Conclusiones del ciclo de encuentros de S’Agaró.” FEDEA Policy Papers no. 2016-24, Madrid.

Després de les onades

Retoladors, fotografies i dues motxilles.
Una tenda de campanya, fils i una pilota.
Dibuixos, retalls de roba i un tancat de filferro.

Diferents elements que semblen inconnexos però que al saló de l’Ateneu ens conviden a reflexionar sobre la situació dels refugiats al món.

Després de les onades és una exposició que vol fer VIURE, VEURE i CREAR posant-nos en la pell de tants infants, joves i adults que es veuen abocats a sortir de casa fugint de la guerra, de la fam, de la por per iniciar un llarg camí. Un cami que els acaba portant a un camp de refugiats, a una frontera tancada amb filats, a un país que els estigmatitza en comptes d’acollir-lo. Gent que viu immersa en onades que mai arriben a bon port.

Us convidem a passejar per l’exposició, a deixar-vos emportar per la indignació, el dolor, la por… A ser testimonis d’una realitat que ens arriba, com les onades, fins a la nostra platja.

despres-de-les-onades-3

Després de les onades

Blooming Duo a la Torre Vella, així va anar…

La nova col·laboració entre l’Escola Cultural i l’Orfeó Badaloní ha permès iniciar el Cicle Joves Musics Badalona amb un concert del Blooming Duo.. Sota les voltes gòtiques del celler de la Torre Vella (Escola Cultural), el Blooming Duo ha executat un alegre concert per arpa i marimba amb repertori diversificat...

La fal·làcia de la aconfessionalitat

Artícle d’opinió d’en Joan Gómez i Segalà, membre de Justicia i Pau de Barcelona.

 

La fal·làcia de la aconfessionalitat

Espanya no és aconfessional. Catalunya tampoc. Convé que no siguin aconfessionals, però si fossin confessionals encara seria pitjor. Què s’hi pot fer? Els dies 25 i 26 de novembre de 2016, la Fundació Joan Maragall ha ofert un magnífic simposi internacional sobre Estat i religions, i la seva relació en les democràcies pluralistes actuals. Val la pena aprofitar el debat obert per qüestionar alguns llocs comuns sobre el tema.

Aquest dijous s’atorguen els premis de l’edició XI Joan Gomis

Cartell Joan Gomis Edició XIEl lliurament dels reconeixements Premi XI Memorial Joan Gomis serà aquest dijous 1 de desembre a l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull. L’acte, amb entrada lliure per tots els assistents, serà a les 19h de la tarda.

Comunicat de l’acord aconseguit a la UE sobre els minerals de conflicte

Parlament EuropeuAquest passat dimarts 22 de novembre, la Unió Europea va arribar a un acord, encara que amb algunes mancances, sobre la regulació en l’ús dels minerals de conflicte. La UE és un dels principals importadors d’aquests minerals, que es troben tant a ordinadors portàtils i motors de vehicles com a les joies.

Experimentem, gaudim i aprenem!!!

Els dijous, els infants del Suport d’educació infantil i mares i nadons de l’Espai Familiar Elna, estimulen i desperten els sentits a través de les safates d’experimentació.

Les safates d’experimentació són una activitat en la qual ells infants juguen, manipulen i exploren diversos materials de manera lliure. A través d’aquesta manipulació i exploració els infants desenvolupen la concentració, la imaginació i el plaer sensorial.

Aquest trimestre el material que hem utilitzat per a fer la nostra experimentació ha estat:

  • Panera de la tardor amb diversos elements de l’estació: pinyes, fulles, magranes, castanyes, moniatos, carbasses, raïm…
  • Safata amb llenties: llenties crues i diferents objectes per manipular-les (coladors, culleres, pots, embuts…).
  • Safata amb confeti.
  • Plastilina casolana feta amb aigua, farina i oli.
  • Pintura de dits amb globus i rodets.
  • Pintura amb xocolata.
  • Safata amb pasta bullida i crua.

Els infants, les mares i les educadores gaudim molt amb aquestes activitats, ja que és un espai on juguem, aprenem, compartim… Sens dubte continuarem experimentant al llarg del curs!!!

Panera de la tardor
Pintem amb xocolata
Xocolata
Experimentem amb farina
Gaudint
Safates de llenties
Confeti
Llenties
Pintem amb globus
Pasta

%d bloggers like this: