Autor: Lluis García

Un “Bon dia!” darrere l’altre s’escolta a l’entrada de l’Ateneu, les dones van arribant, saludant i xerrant. Algunes a l’entrar primer acompanyen els seus fills al Suport d’Educació Infantil, on gaudeixen cada dia d’una activitat, i després cadascú va a la seva aula.

Si fem una passejada trobem vuit grups de castellà i un de català que cada, dilluns, dimecres i dijous de 9.30h a 12h es posen en marxa.

Aquest matí els grups d’Acollida 1 i 2 fan la sessió de vocabulari setmanal amb suport informàtic; el grup d’Acollida 3 tenen prevista una sortida al mercat dels Encants per treballar el centre d’interès (La roba). Travessem el pati, entrem a classe d’Alfabetització i trobem les dones atentes al dictat mentre les del grup de Neolectores fan frases dels verbs més quotidians a la pissarra.

Continuem la ruta cap a dalt, les sales dels Coros, on trobem el grups de segones llengües: els Inicials; en el primer nivell estan fent geografia:  Del món a Sant Roc i a l’aula del costat, el segon nivell, les dones estan treballant el vocabulari del temps mitjançant diferents activitats. Baixem i passem per l’aula d’Informàtica, on el grup Bàsic ,treballa el tema laboral i el currículum. Per acomiadar-nos, entrem a saludar a les dones de la classe de Català que en aquest moments estan fent una comprensió de text.

Quan són les dotze, en el vestíbul es respira de nou el murmuri i el moviment de dones, infants, voluntaris i educadors amunt i avall mentre s’entrellacen somriures i salutacions.

Que vagi bé, fins demà!

Durant dos anys diverses entitats de tot el món vam participar del projecte “To be or not to be formal”, una iniciativa en la que vam visitar diferents països per tal de conèixer altres cultures, […]

Amb motiu del sopar anual dels amics de Justícia i Pau que vam celebrar el passat 24 de febrer, hem elaborat un vídeo recull d’aquelles activitats més destacades que hem dut a terme durant l’últim any.

Al llarg del vídeo es fa un recordatori de les campanyes que hem encetat enguany i les que hem mantingut, de les activitats que hem organitzat o en les que hem participat, així com dels valors que hem promogut, defensat i difós.

Article d’opinió de l’Anna Sangrà, responsable de l’àrea de migracions Justícia i Pau Barcelona.

 

Pots treballar…però això treu-t’ho

Al carrer encara queden cartells del Dia de la Dona. I així, com qui no vol la cosa, ha passat un any més i encara cobrem menys, ocupem menys llocs de poder, conciliem laboralment molt més… tot això mentre les mutilacions genitals femenines, els matrimonis forçats o les víctimes mortals per violència masclista no cessen.

El projecte Pigmalió continua el seu recorregut amb una veintena de joves de la Fundació Pere Closa i de la Fundació Ateneu Sant Roc. La Fundació Princesa de Girona i el Col·legi Badalonès, continuen oferint la possibilitat de gaudir de l’art com a suport a la formació dels nois i noies.

Aquest curs, als grups de percussió i de dibuix, s’han afegit un taller de màgia i un espai d’arts marcials. Noves activitats per continuar oferint noves oportunitats.

Els Cajones Sanroqueros ja són molt coneguts al nostre territori però potser no sabem gaire del treball en l’espai de dibuix a l’Escola Pau Gargallo. Aquí teniu un tastet… venen ganes de posar-se a pintar!

El pròxim 3 d’abril continuem amb el Cicle dels Dilluns dels Drets Humans que organitzem amb Mans Unides i Cristianisme i Justícia. La sessió es titula “Del treball precari al treball decent. Com aconseguir ocupació digna per tothom?”.

 

Arreu del món, l’atur, la subocupació i el treball precari i informal tenen un enorme impacte sobre la vida de milions de treballadors i les seves famílies, afavorint la pobresa i l’exclusió social. Una societat que no ofereix treball digne per tothom és profundament injusta. Davant d’aquesta realitat, cal reafirmar que el treball, en condicions decents, és un dret fonamental per a la persona, clau del desenvolupament personal i comunitari.

El passat diumenge 19 de març el Club Joventut Badalona va celebrar el 50è aniversari de la primera lliga guanyada en la història del club. Fou un homenatge curt però emotiu, on recobrà protagonisme aquell joveníssim equip que el 1967, també un 19 de març, va convertir-se en llegenda en...

Càrites, CONFER, Justícia y Paz, i el Sector Social de la Companyia de Jesús denuncien que milers de persones romanen en un limb jurídic, vivint en pèssimes condicions com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues.

​El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d’Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per “posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE”.

A continuació, tota la nota de premsa de Justícia y Paz (en castellà):

 

Sembla que Centre obert infantil som de tradicions i més quan les esperem i preparem amb tantes ganes i il·lusió.

Per segon any consecutiu els infants van decidir a l’espai assembleari del projecte que aquest any tornaríem a repetir “La nit de cigró”. Aquest any, amb una mica més d’experiència, els infants van consensuar noves propostes per la gran nit i per al dia següent.

Sembla ser que aquesta activitat te una connotació especial per als infants, suposem que el fet de compartir una nit especial amb els companys/es  i “trencar amb les normes” de l’espai diari no te preu. Entenent la seva il·lusió els educadors hem aprofitat per treballar més intensament alguns aspectes de la bona conducta i el saber fer, tot premiant aquells qui diàriament s’esforcen en les seves responsabilitats al COI.

Igual que l’any passat els infants es varen organitzar per comissions, mentre el grup de petits disposava el saló pel sopar, els mitjans s’encarregaven de col·laborar en la preparació del sopar i els grans acomodaven la Ludoteca on passaríem la nit.

La nit va superar les expectatives de molts infants ja que el sopar i els jocs van ser d’allò més inesperats… però la cosa no acabava aquí, ja que els nervis del dia següent no ens van deixar dormir gaire. L’aventura del “Happy park” de Sants ens esperava.

Havent dormit més aviat poc, a les 8h del matí ens sonaven els despertadors, i tocava anar “per feina”: recollir la Ludoteca, vestir-nos i preparar-nos per l’esmorzar, agafar autobús i tren i… cap al Happy Parc!

Eren les 11h i ja fèiem cua, una gran infraestructura de castells inflables, piscines de boles, tobogans, circuits entre reixetes, tirolines, llits elàstics, camins d’obstacles, canonades gegants…Tot i no haver dormit massa, els ulls dels Infants estaven oberts com a plats! Vam gaudir de 2h d’un oci una mica inusual però molt engrescador i satisfactori per als infants i perquè no dir-ho…pels educadors també!

Ha estat una experiència única i molt divertida, el sopar, jugar de nit a l’Ateneu, explicar històries, dormir plegats, despertar-nos a la Ludoteca, i gaudir de 2h d’adrenalina al Happy Park… L’esgotament dels infants durant el viatge de tornada com a símbol d’haver viscut una experiència super emocionant.

Fins l’any vinent!

Article de Joan Gómez i Segalà, membre de Justícia i Pau Barcelona

Al llarg dels anys, he visitat moltes comunitats religioses i de totes elles n’he après alguna cosa. Però avui us explicaré un diàleg en un oratori islàmic que vaig necessitar força temps per entendre bé.

Vaig saludar l’imam i, avançada la conversa, li vaig demanar quina era la seva funció en la comunitat. Ell se’m va sincerar amb exemples concrets. “Jo intento que els homes siguin responsables a la feina; que les dones cuidin bé els fills; que els joves siguin aplicats a l’escola…” Aleshores vaig pensar que la seva explicació no s’allunyava gaire de la que em podria donar un rector de poble. Però de sobte, la seva argumentació va fer un gir inesperat. “Perquè és clar —va afegir—, els meus fidels venen majoritàriament del Magrib, i molts queden desconcertats quan arriben a una societat cristiana en la qual els joves s’emborratxen cada cap de setmana, els homes només pensen en fer-se rics i les dones són infidels als marits. Jo procuro protegir-los del cristianisme”.

En aquell moment vaig riure per sota el nas. Marededéusenyor, quanta ignorància!