És difícil trobar una sola paraula per descriure el concert del passat diumenge; més fàcil seria treure el diccionari i començar a llegir sinònims de mots com extraordinari, magnífic, grandiós, genial, fantàstic… i així fins arribar a emplenar unes quantes rengles d’aquesta crònica. Però podríeu pensar que exagero. Es clar, com que sóc de la casa….
Però aquests son precisament els comentaris que es van sentir en boca del públic, en acabar el concert. I els qui no comentaven, la seva expressió de satisfacció o deia tot.
I és que la dificultat d’harmonitzar corals de diversa corrent musical, edat i nivell no era un repte fàcil. Ni per directors ni per cantaires. I tot i així ho van aconseguir.
Va resultar curiós escoltar com les veuetes de la coral infantil s’entreteixien amb les dels adults, i com els adolescents, habituats a cançons modernes i fresques, cantaven una peça tradicional conjuntament amb els veterans de la casa. Sí, tot plegat molt captivador.
I com a punt i final, el Rossinyol. Membres de totes les corals i els seus directors van entonar aquesta peça tradicional, sota la direcció de Tomeu Quetgles. Quina manera més rodona d’acabar el concert i d’acomiadar-nos d’aquest gran director que, per motius familiars i limitacions de temps, es veu amb l’obligació a deixar-nos. Durant tres anys ha tingut la paciència d’aguantar-nos i ja sempre formarà part de la hitoria de la nostra entitat.
Gràcies per tot, Tomeu, i fins ben aviat!
Vídeo enregistrat pel nostre company Joan Fort.
Val a dir també que la recaptació que varem aconseguir gràcies als donatius voluntaris del públic assistent va ser de 600€ i que han estat destinats íntegrament a la Fundació Badalona contra el Càncer. Genial, no?
Ah, sí, ja he trobat la paraula que buscava al principi: supercalifragilisticoexpialidoso!
